Avui ha estat el darrer dia d'emissió del Programa després de 14 anys. He sentit a primera hora un company col·laborador, J.Ma. Ureta que feia el sincer comiat amb molt d'afecte cap al Antoni Bassas. Un cop més les decisions les prenen qui menys les ha de prendre i aquest que és el primer programa en ràquing d'audiència ( de molt i amb molta distància!!!) en fan llenya i ja en farem un altre. I així és amb moltes circumstàcies. Tinc la sensació que amb els meus impostos prenen les decisions que jo no vull ni em satisfan gens i demà farà un any i no passa mai res. La gosadia s'ha instal·lat com una pràctica ben habitual on no hi ha cap "cost" que evidencii les mancances i la mala gestió. De fet si que n'hi han però s'amaguen. No convé posar dades damunt la taula perquè encara es podrien entendre i girar en contra.

El únics números que ens serveixen dia si dia també, constantment, són els del finançament, o deixeu-me dir, els de la "mancança" de finançament, com si traspassant-nos el problema un cop més nosaltres els hi hem de trobar la solució.

Ens han traspassat el problema de la sequera com si de cadascú de nosaltres en depengués la gestió del problema. Els ciutadans ja fem el que toca però qui gestiona no. Ho han fet francament malament. El final de la sequera m'ha tornat a recordar el final del franquisme. Després de totes les estratègies d'esquerres per endorracar el règim, va acabar morint al llit en una agonia de mesos!!! . Encara ara costa d'empassar.
Ens varem traspassar el desordre de l'Estatut i tot l'embolic i enfrontament que van organitzar entre els ciutadans de Catalunya i els de la resta de l'estat. Encara ara costa d'anar per Espanya. No s'ha esborrat ni s'esborrarà.
A mi m'agradaria que algú es fes responsable del que porta entre mans, com passa en el món privat, que s'assumissin els errors i que deixessin pas a millors gestors i més eficaços, que no dilapidin el coneixement existent menyspreant al qui pensa diferent.

Només tinc la sensació constant que em regulen i em sobreregulen i cada cop em manca més llibertat, aquesta llibertat per la que varem lluitar tant els que als anys 70's varem acabar la carrera.

Aquesta mateixa llibertat és la que emetien les ones de CATRÀDIO tots els matins amb les diverses tertúlies en les que hi havia més d'un company donant pautes i opinió econòmica del que passava a Catalunya i al món!
He tret avui la meva bossa mental de resistència a la frustació per aplicar-la a la seva finalitat, però estava quasi buida. Ja l'he aplicat tota.

Valoració general