Acabo de llegir un article sobre “Londres i Paris, les ciutats rivals” ( The Economist 15/03/08 que he trobat d’interès per aplicar algunes de les conclusions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Molts comentaristes pensen que Londres, en l’actualitat, ha avantatjat de llarg a Paris com a “ciutat global. Entre les raons esmentades es destaquen: la desregulació dels serveis financers; la millora de la imatge de la ciutat amb importants inversions, públiques i privades, en els sectors culturals; les polítiques d’innovació; l’arquitectura d’avantguarda; l’atracció de talent..
Però, a mes, es destaca com a raó fonamental els sistemes de governança de les dues grans metròpolis.
Londres ha extés el seu govern “estratègic” per tota la seva Area Metropolitana , amb un alcalde metropolità – K. Livingstone- elegit per sufragi universal i amb poders sobre la planificació estratègica, el transport públic, els plans directors, la seguretat... i alguns mes. Això li ha permès una sòlida visió pel conjunt de tot el territori i la fixació d’unes polítiques que s’apliquen, amb més eficiència, pel conjunt de tota l’Àrea.
París, en canvi, segueix actuant amb un sistema de governança fragmentat que complica la presa de decisions pel conjunt de la metròpoli i que posa nombrosos problemes de relació entre la capital i els seus “banlieus”. Tan es així que a hores d’ara Sarkozy comença a parlar ja de la creació d’un “Great Paris” a semblança del “Great London” que M. Thatcher va eliminar als anys 80’ però que posteriorment es va tornar posar en funcionament.
Be, tot aquest preàmbul es per emmarcar el cas desgraciat de l’Ambo. En el seu dia, com a Londres, es va fer desaparèixer la Corporació Metropolitana deixant en un considerable buit la governança de tot una àrea en plena etapa de fort creixement. Però, a diferència de Londres, a qui no hem sigut capaços de restituir cap nova forma de governança metropolitana malgrat els actes de fe de molts dels polítics que abans havien mostrat el seu rebuig per la desaparició de la “Corpo”.
Més enllà de qualsevol consideració política, el cert es que aquest “desgovern” d’un territori dens i urbà com és l’Àrea Metropolitana de Barcelona te uns costos elevats que, un dia o altre, s’hauran de quantificar i responsabilitzar.
Recordo, en relació al tema, un famós informe que Paolo Cecchini va escriure al 1.988 sobre “els costos de la no Europa”. Amb aquest càlcul a “sensu contrari” Cecchini va convèncer als responsables d’aprovar l’Acta Única Europea amb els resultats coneguts de la lliure circulació de mercaderies i de serveis.
Es evident que ens cal un treball sobre els costos de la no Barcelona.

Valoració general