










Fins fa poc no hi habia dubte. El poder del món estava en mans dels Estats que l'exercien en funció dels seus recursos tangibles: riquesa del subsol i del sol, els diners, els homes, la seva capacitat de defensa per a protegir-se dels perills exteriors..
Aquesta visió, no obstant, sembla anar pels camins de la obsoloscèncie davant de la irrupció de nous actors, amb nous objectius i nous recursos: les multinacionals són un d'aquests nous actors (però tampoc podem oblidar les xarxes de les màfies, entre d'altres). Tot sembla indicar, per tant, que en la constitució del poder la massa dels recursos físics i humans tendeixen a pesar menys que les xarxes més inmaterials i informals.
La mondialització i la tecnologia estan fent possible aquest important canvi. Fixem-no nomès en quatre dades relatives a les multinacionals:
Es compten de l'ordre de les 70.000 (any 2.004) que controlen unes 700.000 filials per tot el món i que donen ocupació al 10% dels treballadors no agrícoles del món. Evidentment, dominen també els mercats financers i tots els seus elements principals, la banca, les companyies d'assegurances, els fons d'inversions amb uns valors de 16.500 mils de milions d'€ , més del doble del PIB del EEUU.
Aquest és el veritable poder del món. I els Estats tradicionals tenen necessitat d'aquestes empreses que li aporten capitals, tecnologies, i ocupació. L'atració d'empreses ha esdevingut,per tant, una de les polítiques usuals en els programes de política econòmica de la majoria dels paisos. I, la funció dels Estats té uns punts clau en la creació de les condicions per que aquestes empreses mundials i "desmembrades" es localitzin en el seu territori.
Els valors que mouen aquest tipus d'empreses -flexibilitat extrema- creen realment les normes dels mercats laborals actuals i que òbviament, han d'entrar en el cistell de valors estatals si aquests volen triumfar en aquest tipus de polítiques.
El que té més interès es que aquesta adaptació dels Estats a aquets valors es fa sense esperar cap tipus de reconeixement per part de les empreses. Si la legislació, els moviments socials o altres elements no les troben suficients, senzillament marxen i se'n van cap altres països amb polítiques més properes a les seves exigències.
En aquestes circumstàncies s'està creant una cultura mundial on les identitats nacionals cada cop tenen menys valors per bona part de la gent.









