Aquest matí per fi s'ha publicat els resultats de l'enquesta general de mitjans, esperats i molt. "RAC1 aconsegueix els millors resultats d’audiència de la seva història. Segons l’EGM que s’ha sabut aquest matí, RAC1 és l’emissora més escoltada de Catalunya durant 11 hores consecutives al dia, de 9 del matí a 8 del vespre." De fet, no fan més que confirmar el que se sent al carrer, entre amics, a la feina, i amb la família. NB ha fet que la "ràdio que fa entre tots" no es pugui escoltar per quasi ningú. Sense "la crosta nacionalista" Catràdio s'ha quedat com una engruna de pa sec que ni en temps de crisis tens prou ganes de rossegar.

És bo veure com les crisis de fons, les de valors, les de principis, les d'identitat, fan reflexionar i empenyen als afectats cap a nous móns per tal de retrobar l'equilibri necessari per poder viure i riure.

Des del 8 de setembre com si una ma amagada ens empenyés hem anat migrant cap a noves ones saltant del Fm 102,8 al Fm 87.8 i la veritat és que s'hi està bé al Fm 87.8. Pots retrobar l'equilibri que havies perdut. I el que pensaves que potser era un camí solitari i costós acaba sent un camí ple de gent amb ganes de viure i riure.

Escoltar que Rodalies causa problemes, que el finançament i l'estatut ja fa massa temps que no estan a les nostres mans i que el gran mentider te nom i cognom conegut no deixa de ser la imatge d'un mirall intern contemplada a poc a poc, en silenci, mig a les fosques però nítida, que de sobte algú ilumina amb un canó i apareix ben retallada al bell mig del nostre escenari fosc.

No hi ha res pitjor que sentir-te sol quan no estàs bé, quan et sens insegur, amb el futuir compromès, i l'entorn desgavellat. Comparitr converses, criteris, opinions, o simplemnet escoltar altres fer-ho, amb responsabilitat i energia, amb professionalitat et permet caure dins el món real però una mica més armat i més fort. Amb arguments, diversos, plens d'idees diferents.

Tot això jo ara ho trobo a RAC1, cada matí, des de primera hora. Per això l'escolto en temps de crisis. I tu, què esperes?

Valoració general