La debacle financera que ha esclatat el 15 de Setembre de 2.008 al fer fallida el banc americà LEHMAN BROTHERS només fa que accelerar una crisi econòmica que ja havia començat. El resultat immediat es que la desconfiança general, la manca de finançament i l’elevat endeutament han accelerat el procés de paralització de l ‘economia.

Estem només el començament d’una crisi que probablement serà llarga, profunda i transformadora. Es la fi d’un cicle neoliberal dominat pel model financer anglo-saxó i comença a anunciar-se un retorn al model més tradicional, menys especulatiu on les decisions seran preses de forma molt més multilateral. El canvi serà profund.

Les mesures d’ urgència preses per els diferents governs han sigut necessàries per aturar el pànic dels ciutadans i dels inversors, però no han resolt els problemes de fons; resoldre-les exigirà molt molt temps. Serà diferent a les crisis anteriors, en les quals, excepte la grans crisi de l’any 1.929, s’en sortia després d’un curt període d’ ajust. La causa bàsica: s’ha perdut la confiança en el Sistema financer existent.

PODEN VENIR TEMPS PERILLOSOS

Ara ens toca pagar a tots, els deutes i els errors comesos per uns pocs, i aixó es traduirà a mig termini en un tipus d’ interès més alt, majors impostos i una forta frenada de l’economia. La pèrdua de valors morals i la manca d’ ètica de molts gestors de la política i de l ‘economia, estan portant a una profunda decepció, no solament sobre el sistema econòmic vigent, sinó sobre el funcionament de la democràcia.

Durant aquest període, la lluita per sobreviure a la crisi serà solemne. L’ atur, el racisme, les tensions socials i el xoc d’interessos entre els diferents països sorgiran amb força. Aviat apareixeran els salvadors que proposaran que la solució a tots els mals es troba en el proteccionisme i en accions de tipus populista. D’ aquí a anar a parar a règims autoritaris només hi ha un pas. Tot plegat portarà a una elevada tensió mundial en la que Occident perdrà el seu monopoli de dirigir el món.

LES INSTITUCIONS INTERNACIONALS

Un altra perill clar, es que es vulgui sortir d’aquesta crisi com en els casos anteriors: injectant més diners, reformant quatre coses i tornem-hi. Cal institucionalitzar el sistema financer mundial, i disposar d’ organismes supranacionals amb capacitat de coordinació i control suficient. Les seves decisions han de ser preses d’ acord amb els països que representen l’ actual realitat econòmica mundial, tinguent en compte la bona marxa de l ‘economia, però també els ciutadans.

En determinar les mesures que cal prendre per evitar que es torni a produir una crisi com l’ actual apareixen ja fortes discrepàncies. Els Estats Units sembla que només vol “reformar” el sistema a partir de les institucions ja existents: Fons Monetari Internacional, i Banc Mundial, mentre que alguns països europeus, encapçalats per el president de la Unió Europea Sarkozy, parlant de fundar un nou capitalisme que es posi al servei de les empreses i dels ciutadans i no al contrari.

COMPLEXITAT I PROFUNDITAT DE L’ ACTUAL CRISI

La crisi actual es molt més complexa que les anteriors, dons estem vivint una suma de crisis i de canvis que es superposen uns als altres. En aquest moments estan coexistint: la crisi financera; un canvi de cicle que ens porta a una forta recessió econòmica; el canvi tecnològic; el desplaçament progressiu dels centres de producció mundial dels països occidentals cap a nous països emergents, etc.

Hi ha moltes raons per pensar que serà una crisi llarga: La primera raó es que s’ha perdut la confiança en el Sistema Financer, desconfiança que ha generat una forta depreciació dels actius immobiliaris i financers, el que suposa un important empobriment real i psicològic, que porta a contraure la despesa i l’inversió. A aquesta situació cal afegir-hi que el nivell d’endeutament tan dels bancs com dels sectors públic i privat es demostra excessivament elevat.

ELS ESTATS UNITS, EPICENTRE DEL TERRATRÉMOL FINANCER.

No hi ha cap dubte que on la crisi s’ha mostrat amb major severitat es als Estats Units. Ara després del descalabre financer ve l’hora que hauran de pagar la factura, la quantia de la qual es encara desconeguda. Alguns càlculs la situen entre 1,5 i 2 bilions (europeus) de dòlars, encara que dependrà dels imports que es puguin recuperaran dels plans d’ ajut.

Els diferents plans de suport i de rescat acordats pel govern americà, s’ hauran de finançar venent bons del tresor al mercat, es a dir, a fons de pensions, i inversors en bona part d’altres països. La quantiosa injecció de dòlars en el mercat portarà, amb el temps, a un augment de l’ inflació i a un menor valor del dòlar, la qual cosa implicarà una puja del tipus d’ interès que no ajudarà precisament a la recuperació de l’economia americana, ni a disminuir les tensions socials.

El gran impuls del creixement econòmic als Estats Units aquests darrers anys ha sigut l’ elevat consum, ( compra de cases noves, cotxes, viatges, etc.) el qual ha contribuït a generar un elevat dèficit. Per reduir el dèficit de la balança comercial, als Estats Units ja li va be que el dòlar es debiliti, però aixó porta a que els posseïdors de dòlars li perdin confiança, s’en vagin desprenent i fera que en termes reals els actius americans perdin valor, el que facilitarà la seva adquisició a bon preu per part d’inversors públics i privats estrangers.

Tan OBAMA, com MC CAIN al fer les seves promeses electorals han caigut en el populisma al fer una promesa incumplible com es la de baixar els impostos! No solament no els podran abaixar , sinó que els hauran d’ apujar per pagar les despeses de la festa. D’una manera o altre, els ciutadans hauran d’ assumir el tornar els deutes i el fer-se càrrec del cost de la desfeta financera.

Els Estats Units necessiten dels seus creditors internacionals per finançar els dèficits tan del sector públic com del sector privat. Un problema addicional es que amb la baixada del preu del petroli, de les matèries primes i de les seves exportacions, els països que fins ara finançaven el deute i el dèficit americà no tindran tanta exuberància de reserves. Si aquest fluxos financers s’ assequen excessivament, el dòlar pot entrar en una situació de colapse, deixant als Estats Units sense liquiditat i frenant totalment l’activitat econòmica, apart de que teòricament farien fallida al no poder retornar el deute que tenen compromès.

Sembla impossible, però fins fa molt poc era un tema totalment impensable: la possibilitat de que el govern dels Estats Units podes fer fallida. Aixó es més que improbable, però avui alguns comencen a parlar-ne, i aixó sol fa entendre la profunditat i la preocupació per la crisi.

EUROPA

Ara be, els problemes no quedaran limitats als Estats Units. Molts dels seus problemes poden ser aplicables, en major o menor escala, a molts dels països de la Unió Europeus i també a molts d’altres, que també hauran de pagar les seves factures.

Dins del descalabre, un aspecte que pot ser positiu per la Unió Europea es que davant els problemes que emergeixen de la globalització, ha quedat palesa la necessitat de disposar d’ una major unitat política i d’ institucions europees que parlin i actuïn amb una sola veu.

XINA, JAPÓ, ORIENT MIG, RUSIA, BRASIL, ETC. TENEN LA CLAU.

Qui ho havia de dir! Avui el grans països deutors son els Estats Units i alguns països, especialment anglo-saxons, i en canvi els països creditors, els que tenen les reserves financeres que poden salvar la situació son: Xina, Japó, Orient Mig, Rússia, Brasil, etc. Suposa un canvi tan radical, que necessàriament ha de tenir unes conseqüències polítiques enormes. Que faran aquest països amb les seves reserves? Compraran bancs o empreses occidentals? Es dedicaran a finançar els bons dels fons de rescat emesos per els diferents estats? Seguiran invertint en el dòlar per evitar el seu colapse? En aquest moment no hi ha masses respostes, però si que queda clar que el monopoli del poder mundial exercit per Occident està tocant a la seva fi.

L’ activitat econòmica d’ aquests països i els seus excedents financers també es veuran afectats per la crisi, degut en bona part a la disminució de la demanda internacional; disminució que difícilment podran compensar el consum intern, el qual no te de forma immediata la capacitat d’ augmentar la demanda.

A TALL DE CONCLUSSIÓ

Ens trobem en el inici d’ una crisi de la qual en desconeixem encara la seva intensitat i profunditat. El que si sabem es que es una crisi global i dura que tindrà uns costos socials enormes.

No hi cap dubte que d’ aquesta crisi s’en sortirà, com sempre la humanitat ha sortit de les seves grans crisis. El que es clar també, es que el món que en resultarà serà diferent i com en tota tragèdia, i aquesta crisi es una gran tragèdia, deixarà moltes víctimes pel camí. Seran aquestes les darreres generades per l ‘ambició i l’avarícia humana? Em temo que no, dons sembla que es veritat la dita que afirma que l ‘ ésser humà es l’únic animal que ensopega repetidament en la mateixa pedra.

Valoració general