Si us trobéssiu en el paper en que es trobarà el nou President dels Estats Units sigui OBAMA o MC CAIN, per on començaríeu per sortir del caos econòmic actual? Difícil resposta. Però de les moltes alternatives només una es la vertadera solució.

El llegat que deixarà el President BUSH en els camps, econòmic, social i en política internacional no pot ser pitjor, però aviat serà historia. Seran OBAMA o MC CAIN qui hauran de decidir com sortir de la difícil situació del país i de la seva economia.

Quin es el grau de salut en que el nou president trobarà l’ economia? Malauradament serà la d’un malalt situat a l’ UCI amb respiració assistida. Podrà el nou President dels Estats Units sortir-se dels molts paranys en que es trobarà? No ho tindrà fàcil. I si no s’en surt, arrossegarà tota l’economia mundial a una crisi profunda. Vaja panorama per el President per començar el seu mandat!

Contra el que sembla, el problema no es la situació en que es troba el sector immobiliari o el sector financer, que deu n’hi do, sinó que es la conseqüència d’una errònia política que fa anys que s’aplica: la d’ abusar del poder que li dona el ser la primera potència mundial per aconseguir pels americans un nivell de vida molt per sobre de les seves possibilitats.

Amb el nivell d’estalvi més baix des de dècades, i una minsa productivitat, el creixement econòmic s’ha basat en l’ especulació i l’endeutament fomentat per un tipus d’ interès mol baix. El resultat fins avui, ja el sabem. El que passarà en els propers mesos encara està per veure.

Sabeu quin es el deute global del sector públic i privat dels Estats Units a final de l’any 2007? La friolera de 53 bilions (europeus) de dòlars, o sia, 53 milions de milions, o el 470 % del PIB americà. En aquest deute no s’inclou un deute encara més gran: el dèficit existent per cobrir les prestacions de la seguretat social i la sanitat del programa MEDICAIRE malgrat no cobrir tota la població. Apart de l’ immensitat d’aquests deutes el més preocupant es el ritme en que ha anat creixent aquest darrers anys.

Els Estats Units es troben amb uns problemes estructurals profunds que no es fàcil encarar: un permanent elevat dèficit del Pressupost i de la Balança de Pagaments. Un nivell històricament record d’endeutament tant de l’ Estat, com de les empreses i dels particulars. Un creixent deute extern que fa que els Estats Units sigui “depenent” de tercers països, com ara: Xina, Japó, Orient Mig, Rússia, etc. Un dòlar cada cop menys apreciat en el mercat monetari. I el que es més greu de tot, una desconfiança total en el sistema financer, en els seus mecanismes de control i en els polítics.

El Pla BUSH de destinar l’ astronòmica xifra de 700.000 milions de dòlars al rescat del sistema financer i immobiliari, que s’ afegeix als ja elevats recursos públics destinats a aquest fi, serà només un pedaç. Es cert, que aquestes aportacions son inevitablement necessàries per evitar el col•lapse del sistema financer, però no soluciona el problema en el seu origen.

Per això la pregunta: Si es trobéssiu en el paper en que es trobarà el nou President sigui OBAMA o MC CAIN, per on començaríeu? Evidentment la resposta es difícil, malgrat que només te una solució, i aquesta consisteix en corregir les causes que porten als dèficits estructurals que s’han anat acumulant, i que han creat una situació insostenible.

Tot el que no sigui encarar els problemes directament des de les seves arrels només portarà a una llarga agonia. I encarar-los directament vol dir: reduir sensiblement el nivell de vida dels americans, dons cal reduir la despesa pública i privada, no tan sols per permetre l’eliminació del dèficit, sinó per poder disminuir el nivell del deute. No es precisament un bon cartell per guanyar les eleccions.

Tot hom es conscient que un Programa d’ aquest tipus es impossible d’ aplicar, i menys per un President que acaba de guanyar les eleccions prometen felicitat i benestar per a tots. El més probable es que es prendran mesures a mitges, el que portarà segurament a l’economia americana a un llarg període d’ “stagflació.”, o sia, un baix creixement amb una inflació elevada.

Tot plegat tindrà greus repercussions internacionals, tan en el camp econòmic com polític. Tot i que l` actual crisi va començar a donar les primeres senyals a l’ Agost del 2007, la crisi financera de Setembre del 2.008, segurament passarà a l’ historia com el moment en que el predomini mundial americà inicia una forta davallada, el que facilita que les noves potencies emergents agafin, mica a mica, un paper més rellevant en els afers mundials.

També suposarà un considerable descrèdit per les polítiques neoliberals que defensaven que l’estat i les regulacions eren un impediment per el creixement econòmic. Ara els neoliberals imploren a l’estat que resolgui els problemes que ells han creat. No hi ha cap dubte que la crisi que ens han portat aquestes polítiques, exigiran institucions supranacionals i nacionals que orientin, coordinin i regulin el funcionament de l’economia.

En resum, estem vivint un moment que fa historia. S’anuncien canvis molt profunds: en el lideratge mundial , en les polítiques i amb els personatges. Serà una nova etapa llarga i dura per tots, però com sempre, els més febles son els que en resultaran més perjudicats. Serà un moment per veure realment quins Estats tenen sensibilitat per ajudar als socialment més febles, que precisament no son els gestors de la política i del capital que ens han portat al desastre actual.

En continuarem parlant.

Valoració general