Fa ja uns quants dies vaig escriure sobre El Matí de Catalunya Ràdio. Després al sortir unes primeres dades d'audiència vaig preguntar -Quina ràdio escoltes en temps de crisis? i avui en ve de gust escriure sobre el fet que RAC1 ja és líder d'audiència a Catalunya i el programa El món a RAC1 també. Els motius són diversos, però no tants, i cadascun te el seu pes. En primer lloc, el buit que va crear la marxa d'Antoni Bassas va generar una oportunitat i repte "davant la crisis" que RAC1 ha sabut gestionar i molt bé. En segon lloc, no conformar-se amb el que ja s'ha assolit. La tendència creixent d'audiència no només NO els va tranquilitzar sinó que els va fer mantenir alerta i més exigents per superar-se en cada onada. En tercer lloc, la feina ben feta. El secret, professionalitat i treball, i servei al país i als seus seguidors. Han estat a tot arreu on calia, on els necessitavem en el moment exacta, sense escatimar hores. Recordo la tornada de Jordi Basté de les eleccions USA i directe de l'aeroport a la ràdio on els seus col·laboradors ja mantenien des de primera hora l'atenció de tots. I finalment, crec que ho va dir Picasso, la inspiració hi ha de ser, és necessària, però per si de cas, millor que t'agafi treballant. Aquest matí escoltant l'alegria dels col·laboradors dd'El Món a RAC1, i l'editorial del Jordi Basté, m'hi ha fet pensar en aquesta frase.

Crec que se'n podria fer un cas d'estudi a escoles de negocis i de marketing, en el sentit de com aprofitar ninxos de mercat que creen demanda però no hi ha oferta.

També se'n podria fer un altre cas d'estudi a les escoles de negoci, en el sentit de buscar les claus del lideratge, en equips que han rebut fracassos recents, aquest seria el cas Guardiola. Com detectar els punts febles i entrar directament a resoldre'ls, es a dir, prioritzar l'equip, la suma de tots, per davant de qualsevol actuació estelar. No desvetllar mai l'11 titular abans d'hora, per no donar dades al contrari però també i sobretot per reforçar la idea d'equip i de suma de tots. Fer compatible els èxits individuals i genialitats d'algun dels de l'11 titular, en algun partit, que n'hi ha hagut, sense perdre l'idea força de l'equip, de la suma de tots. No acontentar-se amb el que es té i no baixar la guàrdia i continuar lluitant i amb la mateixa exigència perquè cal veure cada partit com una final. I finalment anticipar-se al fracàs, deixar clar des del primer dia que el fracàs pot arribar i que quan arribi, ens trobarà forts i treballant, perquè cada dia l'equip que és la suma de tots juga la seva final.

Per molts anys JORDI BASTÉ i que tinguis una bona DIADA de SANT JORDI 2009.

Valoració general