D'un il·lustre professor vaig sentir dir una vegada: "sempre he estat una mica raret..., els meus herois eren els empresaris", aquest comentari és de Gonzalo Bernardos. Últimament no puc treure'm del cap aquesta frase, i és que la crisi està arraconant als empresaris que coneixo.

Anem a pams, la crisi financera està essent especialment dura en el segment PIME, atès que el finançament d'aquestes per part del sector financer és clarament insuficient i, a més a més, els processos de refinançament s'estan pilotant, per part de les entitats financeres, amb una avarícia desmesurada: cap entitat refinancia els deutes de les empreses sinó és a canvi que l'empresari arrisqui tot el seu patrimoni personal (amb afiançaments personals i fins i tot hipotecant la seva vivenda habitual).

Molts empresaris, per no dir quasi tots, segueixen un patró de comportament similar: primer van avalar personalment les pòlisses per a renovar-les quan les entitats els ho van posar difícil al 2007 i 2008, després van acceptar reconvertir-les en crèdits a mig termini i finalment han hagut d'acceptar, per ampliar el termini de pagament, que els deutes de l'empresa es transformin en préstecs hipotecaris de la seva vivenda.

Lamentablement molts empresaris no podran fer front als deutes que graven el seu patrimoni personal, això farà que la banca executi els avals i tenint en compte les circumstàncies dels mercats immobiliari i de valors, aquest patrimoni no cobrirà els deutes, a on ens duu això? A que perdem una part significativa de teixit empresarial, no oblidem que els empresaris són els artífexs del creixement econòmic.

Tots ens omplim la boca amb la seqüència de paraules "reformes estructurals", jo en proposo una: un pocediment concursal singular per a empresaris que fan front a deutes de les seves empreses, en concret que tot el deute que franquegi la frontera del negoci sigui saldat i finiquitat amb el patrimoni present de l'empresari, però no amb el patrimoni futur. D'aquesta manera els empresaris afectats, si ho volguessin, podrien tornar a començar, cosa que ara no poden fer perquè els deutes i el sistema de cobrament d'aquests, els converteixen en insolvents a perpetuïtat.

En un país on el 70% dels joves vol ser funcionari i que està mancat de líders, ens cal salvar a una classe empresarial que en un futur proper pot generar les iniciatives que ens tornin a dur al camí del creixement. Amb aquesta mesura afavoriríem l'interès general, ja que un cop aquestes persones esdevenen insolvents, els seus creditors difícilment en cobren alguna cosa més, paral·lelament es podria endurir les penes per als que facin alçament de béns i d'aquesta manera defensar els drets dels creditors al màxim.

Valoració general