L'embòlia és una malaltia del sistema circulatori consistent en una obturació dels vasos sanguinis que a curt termini provoca una disminució del flux sanguini i que a llarg termini pot tenir efectes fatals si afecta al cervell o al cor. L'embòlia està causada per un èmbol que és un cos no dissolt al torrent sanguini.
Aquesta entrada no pretén ser cap article mèdic (que em perdonin els professionals sanitaris!), simplement volia explicar per analogia, el que ha passat a la nostra economia, en comparació amb el que li passa al cos humà. Se sol dir que els diners són a l'economia el que la sang és al cos humà: la seva funció de valor de canvi equival a la funció de la sang de subministrar oxigen a les cèl·lules perquè aquestes facin les seves funcions específiques. Si les cèl·lules no reben l'oxigen que els duu la sang aquestes moren o queden seriosament afectades i després moren, si les nostres empreses i famílies no reben els diners que necessiten la situació d'il·liquiditat es transforma en insolvència permanent (la mort econòmica).
Respecte de les múltiples causes de la situació (els èmbols), en una primera fase semblava que la contracció del crèdit exterior era la principal causa que el diner no circulés per la nostra economia, però ara sembla clar que la principal causa de la contracció del crèdit té el seu origen en la situació de les entitats financeres, o més ben dit en la solvència de les mateixes, existeixen diverses ombres de dubte:
1. El sistema financer espanyol està pensat per una conjuntura de vaques grasses: la ratio d'oficines bancàries dividit per la població és de les més altes del món. Per tant l'estructura de costos està molt allunyada del que seria desitjable.
2. La conjunció de morositat i disminució del volum de negoci (no es fan crèdits) afecten els comptes de resultats de forma significativa.
3. Els marges d'intermediació es redueixen amb un euribor a nivells baixos i afecta de forma negativa el resultat de les entitats.
4. L'actiu de les entitats financeres s'està omplint d'immobles que no generen fluxos monetaris i per tant no serveixen per tornar i retribuir els seus passius. Fet que provoca que les entitats es guardin per a si mateixos el crèdit que obtenen i no el posen a disposició del sector privat, no en tinc dades però m'imagino que estan pagant el seu endeutament a llarg termini amb nou endeutament, com a mínim, a menor termini. A més els immobles redueixen el seu valor a mesura que passa el temps, fet que fa que les entitats siguin cada cop menys solvents.
5. S'estan exhaurint les possibilitats de generar beneficis extraordinaris realitzant les carteres de valors, doncs: o ja se les han venut o la seva venda ja no generaria el benefici necessari.
6. L'actiu dels balanços de les entitats financeres és, com a mínim dubtós, doncs existeixen dubtes de que amagui morositat sense dotar, fet que és conegut a tot el món i que constitueix una de les grans preocupacions per als mercats financers internacionals (no es fien de nosaltres).
Per tot plegat cal que els nostres dirigents agafin el toro per les banyes i prenguin les mesures que siguin necessàries, des de la meva modesta opinió aquestes haurien de ser:
a) Catarsi: reconèixer la realitat de la situació i oblidant-se dels brots verds, fent aflorar (obligant) a les entitats financeres les pèrdues no reconegudes i assumint-les l'estat (sinó ho fa l'estat no ho farà ningú).
b) Per finançar les pèrdues assumides emetre deute públic i acompanyar-lo d'una amnistia fiscal (que subscrigués el nou deute públic).
c) Obligar a les entitats financeres a reestructurar-se.
d) Acabar amb l'exempció impositiva de les caixes i fer-les pagar amb impostos, el que ens costarà la "festa".
e) Fer reformes estructurals al sector financer.
f) Reformar la llei concursal en el següent aspecte: no pot ser que empresaris (no parlo de delinqüents) als que no els hi han anat bé les coses se'ls condemni a pagar fins al dia del judici final, si cal han de quedar sense patrimoni i si l'amaguen actuar-hi penalment, però un cop declarada la fallida, deixar-los que tornin a fer d'empresaris sense les càrregues que genera l'actual sistema. Aquesta reflexió és fruït de la meva experiència, i és que molts empresaris petits i mitjans que coneixo, s'han jugat el patrimoni i tot i perdre'l encara no han fet les paus amb les entitats financeres, si aquesta gent no trona a fer d'empresari ¿qui ho farà? No deixem que l'embòlia destrueixi el nostre cervell.
