










Ahir. un dia desprès de la "Gran Victòria" vaig posar el telediari de la nit de TV1.
Van dedicar uns 8 minuts a parlar del "gran esdeveniment" i a donar-nos imatges ,amanides de brillants comentaris, de la fatuosa desfilada organitzada a Madrid amb més d'un milió de persones al carrer (espero que no tots fossin aturats) i amb una volada d'avions de l'Armada inclosa (nou model energètic?).
Van dedicar 2 minuts i mig a parlar de la situació actual del mercat del petroli i del XIX Congrès Mundial del petroli.
Es aquest el reflex de la nostra societat?











Una de les raons que en el passat incentivaven la creació de les ciutats era la de protegir els seus habitants en front dels perills externs, Per això les ciutats estaven rodejades de muralles, fossars, .. Aquest tipus de construcció assenyalaven les diferències entre “nosaltres” i “ells”.
Avui en dia aquest objectiu primitiu de les ciutats s’ha capgirat. Les ciutats ja no són refugi contra els perills externs sinó que han passat a ser la causa principal d’aquests perills. D’aquí la creixent importància que els ciutadans donen a la “seguretat” .











Les escoles són un bon negoci. Els pares sempre voldran educar el fills i la futura demanda es relativament fàcil de preveure . Les taxes de retorn són sòlides més que espectaculars, al voltant del 5-7%.
Bé, aquest és el raonament de una de les cadenes de escoles que estan sorgint a Suècia sotra el model del "low cost". Es podia intuir que la difereciació de les escoles privades podia venir per l'idioma, la religió o per determinada cultura. Però costava endevinar que ja npodem parlar de cadenes escolar.











Un recent estudi sobre les multinacionals (Indagine sulle multinazionali, Mediobanca) ens posa de manifest una sèrie de tendències interessants:
1a.- En el darrers 10 anys, les empreses multinacionals han augmentat la seva dimensió: un 59% pel que fa les empreses industrials i un 78% per les de “utilities”. Aquest augment es produeix tant per creixement de les linies internes, especialment en el cas de les automobilístiques , electrònica i mecànica, com per fusions i adquisicions, més freqüents en els casos de la energia i les “utilities”











Haig de confessar que la ministra Garmendia em cau d’allò més bé. La vaig conèixer d’empresària de Genetrix en un seminari sobre lideratge celebrat a St. Benet de Bages no fa gaires mesos i em van agradar els seus raonaments.
Ara li acabo de llegir una entrevista en la que reitera l’escassa participació del sector privat en els sistemes de Ciència i Tecnologia. I aquest, diu la Ministra ha de ser un dels reptes principals que hem de superar si ens volem situar, l’any 2.015, com un dels 10 països més avançats del món en ciència i tecnologia.









