
En un estudi de la consultora Deloitte es detallen quines seran les necessitats dels Directors Financers pels propers anys. El canvi en l'entorn econòmic, la pressió sobre la rendibilitat, la reorganització de processos, han originat un un procés de transformació de les funcions i prioritats de la Direcció Financera, així com un augment de les seves responsabilitats.











Sembla que aviat ens preparem per entrar en una nova dinàmica sobre el paper que juguen les entitats del sector financer a l'hora de comercialitzar productes d'estalvi i/o inversió, davant perfils de risc i coneixements per part dels consumidors. Aconseguiran els diferents reguladors (la CNMV principalment) desenvolupar l'esperit de la directiva europea? S'haurien d'avançar les entitats financeres per donar la protecció i transparència que el mercat demana? Estem davant d'una possible avantatge competitiva per aquelles que ho facin?











M’he pres la llibertat de fer servir les paraules d’Espriu al títol per començar. Necessitava alguna cosa sensata per la primera empenta. Des que a finals de juliol passat la fiscalia i el mossos varen entrar al Palau, per la força, després de tants anys, no puc treure’m del cap qui pot ser l’enginy de tot aquest escàndol.











Fa dies que reflexiono sobre las crisis i les claus per poder parlar-ne amb tranquil•litat. No puc més que anar a la meva vella caixa d’eines per trobar algun raonament d’aquells que serveixen per centrar el tema. La meva caixa d’eines és plena de modernitats i d’opinions d’experts i especialistes. S’hi han anat acumulant des de fa temps i més el darrer any. Sense ordre ni concert.
Com quan vas al metge perquè et trobes malament i acabes rodolant en una consulta d’especialista d’alta tecnologia sense més explicacions. Tot se sobreentén.











He llegit una noticia real que em porta a fer la següent reflexió, imaginària, és clar (perdoneu la meva psicosi):









